UNA SORTIDA FESTIVA QUE JA ÉS
TRADICIONAL
Recordo la
primera vegada que vàrem encetar aquestes sortides anuals a Les Planes. Érem
uns pocs i vàrem gaudir de la novetat. Tinc molt present el grup de taules del
“Merendero” on dinarem. Va ser una experiència, una novetat en aquells primers
temps del Centre, que ens va agradar molt i que va deixar de fet el camí obert
per la continuïtat i que fins el present s’ha mantingut. Quasi sempre el bon
temps ens ha acompanyat i crec recordar que tan sols en un parell de cops la
pluja o la fresca van fer acte de presencia.
Enguany ha
estat una sortida reeixida, amb menys persones de les inicialment inscrites,
però no per això va restar bon ambient i diversió. A les portes del Centre i al
voltant de les 10:00 h. es reunien els assistents a la jornada. Al mateix temps,
en els cotxes de suport, es carregaven tots els estris per preparar el dinar,
els queviures, les begudes, el cafè i tot els complements necessaris. I mentre
aquests emprenien el desplaçament per carretera, la resta del grup s’encaminava
a l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya amb la finalitat de desplaçar-se
fins a l’estació de Les Planes.
Al voltant de
les 11:00 h pràcticament tot el grup d’assistents es reunia en l’espai escollit
per dinar i que acostuma a ser sempre el mateix. El fet d’anar-hi en divendres
fa que l’afluència de persones al “Merendero” sigui més baixa i tranquil·la.
Ràpidament es
va anar a per feina: mentre les voluntàries i algun home més es dedicaven a
preparar “l’empedrat” tallant pebrots, cebes, tomàquets i acomboiant tota la ”paella”
amb olives i tonyina, el foc s’encenia amb el rigor que un bon caliu demana. No
en va les botifarres crues, les negres, els pits de pollastre i la xistorra, reclamen
brasa abundant i controlada. Alguns del assistents s’apropaven al foc per veure
la seva marxa i altres condicionaven les botifarres abans de ser cuites.
El
“esportistes” del Centre, i “per fer gana”, encetaven un partidet de futbol,
els amants dels jocs, tot buscant l’ombra dels arbres, jugaven a cartes, i la
resta mataven el temps xerrant o vaguejant. De mica en mica els preparatius de
les taules i l’olor de les botifarres cuites ens avisaven de que el dinar s’apropava.
Era passat el migdia
quan tothom seia a taula i “liquidava”, tant l’empedrat com els segons plats.
Es va fer net i encara es van tenir que coure algunes botifarres més per
satisfer les ganes de “repetir” que alguns demostraven. La síndria per postres
i els cafès i tallats van arrodonir l’àpat.
Després,
algunes cançons i l’espectacle de jocs de mans que va oferir en Joan M.
Consuegra, van ajudar a fer la digestió. Alguns preferien seguir jugant a
cartes i altres no paraven de parlar en petits grups.
A les 17:00 es
van carregar els cotxes de tot el material sobrant a fi de portar-lo al Centre
i més tard el grup de a peu retornava a Barcelona amb el tren, no sense patir un
xic de calor al no funcionar bé l’aire condicionat dels vagons.
Un cop a la
ciutat, un grup va desplaçar-se fins el Centre per tal de recuperar les seves
pertenences personals. En definitiva, una jornada festiva més de les
programades anualment pel Centre. Esperem seguir oferint-la cada any als que hi
vulguin participar.
Joan Samsó