Feia mesos que el dimecres 17 de maig era una data
assenyalada i encerclada en vermell al calendari de la XAPSLL. Aquest any 2017,
el Centre Heura seria la seu coordinadora del districte de Gràcia. La Laura i
jo, la Mireia, voluntàries novells del centre, no vam trigar ni dos minuts a
inscriure’ns per la “Nit del recompte” quan el tema es va posar sobre la taula.
No vàrem ser les úniques veloces: la Vila de Gràcia ja tenia omplert el cupó de
voluntaris per aquella nit. Afortunadament, podríem fer ronda per la zona de
Vallcarca...
Arribat el dia, em vaig preparar per a una jornada
ben llarga. Desprès de treballar, La Laura i jo ens vam trobar a les 18h a
Heura. Amb l’ajuda d’un altre voluntari, en Joan, vam aconseguir que el forn
del barri i altres comerços ens proporcionéssim barres de pa, embotits i dolços
per preparar un petit tiberi per a les persones voluntàries que vindrien a
pentinar el districte de Gràcia. Tampoc va faltar el cafè per agafar forces.
Mentre fèiem els preparatius de la teca en una sala de la planta de baix de la
Torre Heura, la vida a l’altra banda de les portes seguia el seu curs. Els
usuaris entraven i sortien com cada dia, amb els seus tarannàs i quefers
habituals. Alguns pujaven al pis de dalt i es posaven a tocar la guitarra i
cantar; altres, pintaven els quadres que havien començat el dia anterior. Les
voluntàries servien cafè i galetes, tot acollint les demandes i les necessitats
de cada persona. A Heura, l’ambient estava tan primaverenc com a qualsevol
altra llar. Em preguntava si serien aquests mateixos usuaris
els que acabaria contant hores després...
Amb el sopar entre mans vam aparèixer a la sala
que la parròquia de Lesseps ens havia cedit per fer la trobada, doncs s’havien
apuntat més de 70 persones! Cadires amunt, cadires avall...a les 21.30h, Heura
rebia amb els braços oberts els voluntaris i voluntàries, entre un cúmul
d’emocions i interrogants, alegria i neguit. Poc més tard de les 22h, l’equip
de voluntariat del districte de Gràcia estava llest per començar la formació.
Érem 57 persones, per tant, ens repartiríem en grups de tres. La Laura i jo vam
fer pinya amb l’Ariel, un veí i treballador del barri amb moltes ganes
d’aconseguir que ens enamoréssim de Vallcarca. Ho va aconseguir.
Durant la formació, la Núria i la Eva ens van
explicar les quatre claus perquè el recompte fos un èxit. Cada grup es
repartiria les tasques: un s’encarregaria del mapa i d’assenyalar-hi els punts
on trobéssim gent sense sostre; una altra persona de l’equip s’encarregaria
d’apuntar la descripció de la situació, quantes dones i homes i si els
acompanyaven o no animals. Aquest any ha sigut el primer cop que s’han
recomptat els animals, els gossos i gosses. La XASPLL s’ha adonat que molta
gent sense sostre rebutja els albergs perquè aquests no deixen entrar animals.
Per últim, el tercer membre de l’equip transmetria el recompte a la App, una
aplicació de mòbil que serviria per recollir el recompte a nivell electrònic i
de manera immediata. I així, els tres ens vam encaminar cap al pont i els horts
de Vallcarca. Va ser una caminada nocturna molt agradable. Vam fer molt bon
equip. Mentre l’Ariel ens guiava pels carrers que només ell coneixia i ens
explicava històries sobre el barri, la Laura i jo descobrirem mil i un racons
de la nostra ciutat. No vam contar a
ningú dins de la nostra àrea assenyalada. Sí vam topar-nos amb un parell de
persones dormint, ja de camí al punt de trobada. Sempre que em trobo amb algú
amb aquesta situació sento la necessitat de fer alguna cosa. Em quedo mirant-lo
i preguntant-me quina serà la seva història, què podria fer jo. Això deu ser el
que m’ha dut a ser voluntària, del recompte i també del Centre Heura. A dos
quarts de dues de la matinada, tornàvem a ser al punt de trobada, entregant la
carpeta i sumant zero al recompte total. Vam fer un petit ressopó amb la resta de gent que poc a poc anava retornant. Una estona després vam emprendre el camí cap a casa.
MIREIA I LAURA, voluntàries del Centre
Heura
Barcelona, 23 de maig del 2017
